Aquí teniu algunes explicacions i exemples:
L’ús del subjuntiu | El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.
“Cal que plogui” Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu. aprendre – aprenc – aprengui -aprengués valer – valc– valgui -valgués caure – caic – caigui – caigués moure – moc – mogui – mogués estar – estic – estigui -estigués dir – dic – digui – digués poder – puc – pugui -pogués
|
Les combinacions en oracions condicionals | En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.
Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent: “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”
|
Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre | Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal:
Concebo |
Podeu practicar més verbs aquí