RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El meu carrer

    El primer que em va sobtar del meu carrer és el nom, carrer dels Pins. És cert, aquesta denominació indica la presència d’un pi, concretament d’un pi blanc. Podria tractar-se d’un pi pinyoner o d’un pi roig, més bells i elegants, però senzillament és un pi encorbat, maldestre a causa de la proximitat als habitatges. Quan fa vent, hom té la sensació de trobar-se al mig del bosc a causa del moviment de les seves branques i el xiuxiueig suau del vent.

    Deixant de banda aquesta curiosa anècdota, el carrer és ple d’habitatges. De fet, forma part d’un barri proper a l’estació del tren, on hi ha també una parada d’autobés. És un lloc tranquil, on els nens juguen sovint emig del carrer despreocupadament, tot i el trànsit. També hi trobem establiments de tot tipus: ferreteria, gestoria, forn de pa, peixateria, farmàcia, supermercats… En definitiva, el meu carrer és un bon lloc per viure i on les persones interactuen i s’interrelacionen entre elles.

    M.

1 comentari

  1. Salvador

    17 nov. 12
    13:02 #

    M’agrada molt aquesta descripció de ‘El meu carrer’, especialment el primer paràgraf.

    Voldria felicitar-te pel nom, però ho he de fer a: “Una alumna” , No obstant això, moltes felicitats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició