L’escola de la meva infància era una petita escola rural, ja que el meu poble no tenia més de dos-cents habitants. En aquesta escola hi anàvem tots els nens, des dels més petits fins als més grans. Tots a dins de la mateixa classe, perquè no n’hi havia cap d’altra.
L’escola era un edifici no gaire vell, de planta baixa i un primer pis, on hi havia l’habitatge del mestre a dalt i la classe a baix. Les finestres eren grans; només n’hi havia en una de les parets, però la claror que deixaven passar alegrava l’estança. Però per llums penjaven quatre pàmpols que quasi no feien claror.
Tot i així us he de dir que l’escola de la meva infància va ser la millor del món, ja que era l’única que jo coneixia i en la qual em trobava molt bé.
Amadeu
Cap comentari