El primer que em ve al cap quan penso en la meva escola d’infància és el gran pati que hi havia en entrar, després d’haver travessat la porteria, on hi havia una monja que controlava les entrades i sortides.
El pati el recordo enorme, enrajolat com si fos un gran tauler d’escacs de color blanc i vermell, flanquejat per l’edifici de l’escola, gris, de línies rectes i grans finestrals amb persianes verdes; per les edificacions anomenades ‘de clausura’, i, al fons, el més divertit, per un tobogan de grans dimensions, construït d’obra, amb dues baixades per les quals baixàvem temeràriament.
M. Mercè
Cap comentari