RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Les Roques Encantades

    Carta al director de la revista: Descobrir Catalunya.

    M’agradaria poder-li enviar imatges de les Roques Encantades, però crec que desvirtuaria l’enorme grandària i sobretot la bellesa d’aquesta joia de les nostres contrades. Vull convidar-lo, in situ, perquè admiri la meravella d’aquest indret.

    Estan situades entre el Santuari de la Salut i el Coll de Condreu, a tocar la carena que atalaia la Garrotxa. Des d’aquest coll, hem de seguir el caire on l’aiguavés comença a recollir les pluges per alimentar el riu Brugent. Després travessarem una fageda ombrívola on els faigs s’enlairen cap al cel, com si fessin una cursa per saber quin és el primer que veurà el sol, i arribem sobre l’aresta que careneja la Salut. Allà, entre clarianes i bedolls, ens trobem totes les roques juntes com un nial de monstres amb formes d’animals.

    Durant els segles XIV i XV, èpoques dels terratrèmols més grans, varen néixer tota mena de llegendes: bruixots que practicaven maldats ancestrals, bruixes que amb les seves potingues feien tremolar la terra i el mal humor d’algun dimoni endiablat, i que esllavissaven roques rodolant per la vessant sobre els pobles de la vall del riu Brugent.

    En aquestes roques sedimentades, provinents del fons marí, podem trobar-hi diverses cloïsses i dents de tauró fossilitzades.

    Però senyor director, quan vingui, no busqui fòssils ni dents d’algun vell depredador. Estan embolcallats sota una catifa de molsa verda que no podem gratar, perquè el dimoni se’ns podria emprenyar!

     

    Salvador

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició