RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Remarques sobre alguns temps verbals i alguns verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.

     

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc– valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     

     

     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    [ si + present d’indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals. L’estructura és aquesta:

     
    [ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     

     

     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal:

     

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

    Podeu practicar més verbs aquí

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles