RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per desembre, 2012

  • Puntuació: la coma

     

    La coma representa una pausa breu. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i en deixa un abans del mot que la segueix.

     

    LA COMA
    Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració, però no s’hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van complir.
    Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi la conjunció i: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…
    Separa els vocatius Xavier, ha vingut el senyor Puig a recollir l’expedient i m’ha dit que…
    Marca inversions de l’ordre lògic de la frase. L’ordre lògic de les frases és: subjecte, complement del nom, verb i complements verbals El passat dia 23 d’agost, van aparèixer les normes.
    A les oracions amb els verbs elidits es posa una coma al lloc del verb: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d’espera.
    Quan es repeteix per mitjà d’un pronom un element que ja és a la frase, se separa amb una coma La carta, la té el director.
    Les frases relatives explicatives, és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l’antecedent, però no restringeixen el seu significat, se separen amb comes. Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res
    Es fa servir davant de conjuncions adversatives i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa. Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

     

    C O M P T E!

    Una coma no pot separar mai el subjecte (S) i el verb (V)

    NO: La dependenta (S), ha tornat (V) bé el canvi   SÍ:  La dependenta ha tornat bé el canvi

    NO: El servei d’aquest restaurant (S) , és (V) bo   Sí: El servei d’aquest restaurant és bo

     

     

     

    Podeu trobar més explicacions, més teoria i exercicis al manual Els signes de puntuació de la UPC.

    I també podeu consultar el servei lingüístic de la UOC

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Una descripció endevinalla

     

    L’avi Cisco, quan era petita, em feia mirar per la finestra i em deia, tot rient: “Un camp llaurat, llaurat que cap punta de rella ha tocat!. Què és?” I jo mirava i mirava encuriosida, buscant la resposta a aquella enigmàtica pregunta. Encara ara hi penso, i veig les peces de terra cuita com un trencaclosques que ja ha trobat el seu encaix. Imagino el seu tacte fred i aspre, probablement humit per la rosada o la pluja. O ben sec i ardent, els dies de sol intens. Puc veure la disposició endreçada de les teules… i els meus ulls d’infant que no encertaven a trobar cap d’aquells indicis. Llavors, quan li contestava que no sabia de què es tractava, l’avi em responia divertit: “Mira que arribes a ser xut!”.

     

    Maria Cristina

    Share

    Article complet

  • Petits objectes

     

    Apareixen i desapareixen, com per art de màgia. Ara mateix hi ha un remarcat vermell sota un grapadet d’aquests objectes. És una línia ondulada. Torno a mirar cap a la pantalla i, vatua l’olla!, en tinc quatre, de línies vermelles. De la primera grapada que té un remarcat vermell a sota, un subratllat diria que realment es diu així, n’elimino un. Un moment… Ja està. Una remarca eliminada. Ara que m’hi fixo, provo de moure’n un altre, d’aquests petits objectes, d’un conjunt a un altre… i, ves per on, dos subratllats eliminats.

    Teclejo i apareixen. Premo una tecla que té una fletxa que indica cap a l’esquerra i desapareixen. Petits objectes que sembla que tenen sentit entre el teclejar dels meus dits i la pantalla. Què passa si tallo el cable que va del teclat cap a la caixa negra amb llums intermitents?

     

    Toni

     

    Share

    Article complet

  • La cafetera

    No és la típica cafetera de tota la vida. És una cafetera molt de moda avui en dia que funciona mitjançant unes càpsules de cafè. Aquesta màquina té una forma ovalada d’uns quaranta centímetres d’alçada i uns trenta d’amplada.

    Al centre de l’estructura hi ha un espai rectangular. En aquest espai es posen els gots i les tasses. Just a dalt del rectangle hi ha un petit calaix on s’introdueixen les càpsules de les quals, mitjançant un mecanisme de pressió d’aigua, surt el cafè líquid.

    A la part alta de la cafetera hi ha una palanca petita que pot girar a l’esquerra per treure aigua en estat natural i a la dreta per treure l’aigua calenta. L’aigua està emmagatzemada en un dipòsit que es posa a la part del darrere de la màquina.

    La cafetera és de color blanc per la part exterior combinada amb un marró fosc a la part interior, rectangular.

    Àlex

    Share

    Article complet

  • El porró

    El porró ja és un estri ben estrany, difícil de descriure per a aquell que no n’ha vist  mai cap. Podríem dir que és un objecte per fer bonic o bé per servitud, encara que últimament no està gaire en ús.

    És un objecte de vidre o cristall en què hi ha una base i dos tòts: un és més gruixut per posar-hi el vi o  el líquid, i l’altre més prim, en forma d’embut al revés, per poder beure. Hi ha porrons ben decorats i d’altres de llisos, però tots serveixen per al mateix, per beure.

    El porró era un dels  utensilis més utilitzats a la nostra pagesia. Es feia servir per portar la beguda als treballadors al camp i també per als àpats a les cases. Últimament es fa servir més per a festes populars que no pas per a l’ús quotidià de les nostres famílies, ja que el que no hi està acostumat té el perill que es taqui en fer-lo servir

    Finalment direm que és un objecte molt peculiar, però a la vegada molt típic de la nostra terra, i també molt apreciat.

     

    Amadeu

     

    Share

    Article complet

  • Un objecte…

    L’objecte que descriuré és simple i poc mediàtic,  però molt utilitzat diàriament a molts llocs. Podríem dir que les grans obres arquitectòniques  de la humanitat han sortit de dintre seu, o almenys les ha reflectit.

    Atès aquest apunt, vull dir que el meu protagonista normalment ha estat construït amb fusta i grafit, encara que actualment el primer material el podem trobar en productes derivats del petroli. D’aquest petit objecte, tot i ser simple, podem escollir-ne de diferents tipus, com ara de més tous, de més durs, de colors… Tot això ja depèn de la finalitat del nostre objectiu.

    Cal afegir que la seva característica principal, que el fa especial, és el fet que l’utilitzem quan no estem segurs de la nostra eficàcia. En definitiva, hi ha objectes simples i senzills, com el meu protagonista, que són utilitzats per tothom des de petits fins a grans. I la qüestió és qui pot dir que no ha après o treballat conjuntament amb ell.

     

    Jordi

    Share

    Article complet

  • El meu millor regal

    Era la matinada d’un sis de gener de quan encara feia molt de fred. Aquella nit la neu havia cobert tot el que no estava a aixopluc. Recordo que la mare em va dir: avui els Reis t’han deixat un regal que recordaràs tota la vida.

    Fins aleshores, aquells objectes em semblaven exclusius dels grans. Ni tan sols sabia de quin arbre provenia la matèria de què estaven fets. A casa ja n’hi havia, però em feia molta il·lusió tenir-ne un que fos el meu. Mai no deixava que se m’embrutés, perquè no era rentable, però sí molt rendible.

    A la part frontal, hi havia un dibuix d’arbres i muntanyes amb uns colors que encara avui tinc ben presents. No podia imaginar-me què hi hauria dins les seves entranyes. Quan el vaig obrir em costava de saber-ho desxifrar. Per comprendre tot el seu interior havies d’obrir moltes portes, des de la primera fins a la darrera.

    Han passat els anys i encara en sento l‘olor, veig els colors que tenia, la forma, els dibuixos i tot el que em va ensenyar. A l’interior, a cada porta, hi havia molts petits grupets afilerats, fets amb símbols de vint-i-sis formes diferents.

    Quan em varen fer entendre totes aquelles infinites combinacions, la mare em va dir: fill meu, estic molt contenta, perquè ara ja podem dir que saps llegir.

     

    Salvador

    Share

    Article complet

  • Un racó vora Ter

    En un dels nombrosos revolts que fa el riu Ter al llarg del seu recorregut hi ha un racó d’allò més bonic. És el Vicenç. És un lloc silenciós, on només s’escolten els cants dels ocells i la remor de l’aigua que ni tan sols es veu perquè l’espessor dels arbres i els arbusts només la deixen intuir.

    A l’estiu s’agraeix la frescor immediata un cop s’hi arriba. I a la tardor,és indescriptible l’espectacle de colors que ens regalen els arbres i les seves fulles, del verd al marró, passant pels vermells, ataronjats i grocs. Les fulles cauen lentament fent un sorollet inimitable, i a poc a poc van construint una impressionant catifa multicolor al terra.

    Fina

    Share

    Article complet

  • La Grevolosa

    A l’atenció del senyor director.

    Sóc una lectora habitual de la seva revista. M’agradaria poder fer-li una petita referència sobre un dels molts paisatges interessants de la nostra comarca per visitar.

    Es tracta de la fageda de la Grevolosa, situada al terme municipal de Sant Pere de Torelló. Per arribar-hi cal agafar la carretera en direcció a Olot (per la Vola), que és estreta i amb molts revolts. Podem deixar el cotxe aparcat a la vora la carretera, i caminar per un camí envoltat de roures i alzines durant 30 minuts. La Grevolosa és un espectacular bosc de 300 anys de vida, ple de faigs de quaranta metres d’alçada. També trobem una meravellosa varietat de flora i fauna.

    Aquest indret convida a fer parada, i contemplar l’entorn tranquil, que el fa inspirador. Per això, m’agradaria que en el seguent número de la seva revista aparegués la fageda de la Grevolosa com a visita obligatòria per als amants dels paisatges espectaculars.

     

    Laura

     

    Share

    Article complet

  • Un lloc per recordar

    Saps on és la Fageda d’en Jordà? Així comença el poema de Joan Maragall (1860-1911).

    De la Fageda d’en Jordà se n’ha parlat molt, però no hi ha res millor que passejar pels seus indrets. Quan t’endinses dins les seves entranyes, un tremolor involuntari et comença a envair.

    La natura exuberant que t’envolta és única, fins i tot el cant dels ocells creen una simfonia fins aleshores mai sentida. Si mires amunt, l’arbre altiu  no et deixa veure l’astre, que tímid i emmurriat no gosa traspassar el seus rajos lluminosos a través de les espesses fulles dels faigs. Si mires avall una bordada catifa d’ànimes esclafades pel caminant s’enfilen damunt les teves xiruques.

    En un petit turó de pedres cobertes per la verda i esponjosa molsa, s’esmuny un esquirolet, s’amaga darrere una falguera, però juganer et mira i no et té por.  Mirant fit a fit, gaudint de la puresa del lloc, els teus peus cauen dins un toll, no t’importa, continues caminant, no saps si sortir-ne o quedar-te engarjolat per sempre en el paradís. Ets dins la Fageda d’en Jordà.

    M. Àngels

    Share

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició