En un dels nombrosos revolts que fa el riu Ter al llarg del seu recorregut hi ha un racó d’allò més bonic. És el Vicenç. És un lloc silenciós, on només s’escolten els cants dels ocells i la remor de l’aigua que ni tan sols es veu perquè l’espessor dels arbres i els arbusts només la deixen intuir.
A l’estiu s’agraeix la frescor immediata un cop s’hi arriba. I a la tardor,és indescriptible l’espectacle de colors que ens regalen els arbres i les seves fulles, del verd al marró, passant pels vermells, ataronjats i grocs. Les fulles cauen lentament fent un sorollet inimitable, i a poc a poc van construint una impressionant catifa multicolor al terra.
Fina
Cap comentari