RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El meu millor regal

    Era la matinada d’un sis de gener de quan encara feia molt de fred. Aquella nit la neu havia cobert tot el que no estava a aixopluc. Recordo que la mare em va dir: avui els Reis t’han deixat un regal que recordaràs tota la vida.

    Fins aleshores, aquells objectes em semblaven exclusius dels grans. Ni tan sols sabia de quin arbre provenia la matèria de què estaven fets. A casa ja n’hi havia, però em feia molta il·lusió tenir-ne un que fos el meu. Mai no deixava que se m’embrutés, perquè no era rentable, però sí molt rendible.

    A la part frontal, hi havia un dibuix d’arbres i muntanyes amb uns colors que encara avui tinc ben presents. No podia imaginar-me què hi hauria dins les seves entranyes. Quan el vaig obrir em costava de saber-ho desxifrar. Per comprendre tot el seu interior havies d’obrir moltes portes, des de la primera fins a la darrera.

    Han passat els anys i encara en sento l‘olor, veig els colors que tenia, la forma, els dibuixos i tot el que em va ensenyar. A l’interior, a cada porta, hi havia molts petits grupets afilerats, fets amb símbols de vint-i-sis formes diferents.

    Quan em varen fer entendre totes aquelles infinites combinacions, la mare em va dir: fill meu, estic molt contenta, perquè ara ja podem dir que saps llegir.

     

    Salvador

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició