RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Una descripció endevinalla

     

    L’avi Cisco, quan era petita, em feia mirar per la finestra i em deia, tot rient: “Un camp llaurat, llaurat que cap punta de rella ha tocat!. Què és?” I jo mirava i mirava encuriosida, buscant la resposta a aquella enigmàtica pregunta. Encara ara hi penso, i veig les peces de terra cuita com un trencaclosques que ja ha trobat el seu encaix. Imagino el seu tacte fred i aspre, probablement humit per la rosada o la pluja. O ben sec i ardent, els dies de sol intens. Puc veure la disposició endreçada de les teules… i els meus ulls d’infant que no encertaven a trobar cap d’aquells indicis. Llavors, quan li contestava que no sabia de què es tractava, l’avi em responia divertit: “Mira que arribes a ser xut!”.

     

    Maria Cristina

1 comentari

  1. Josep Forés

    28 abr. 13
    18:51 #

    M’ha cridat l’atenció aquesta endevinalla: “Un camp llaurat, llaurat que cap punta de rella ha tocat!. Què és?”.
    El cas és que jo sóc valencià de la Ribera del Xúquer i el meu avi me la deia de manera molt semblant: “Un camp molt ben llaurat que la punta de la rella no li ha entrat. Què és? ” (La teulada).
    A vegades, una paraula val més que mil imatges!

    Josep Forés

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes despistat elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural potrta. error rondalla rondalles tradició