RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per desembre, 2012

  • Natura humana

     

    Aquest és un paratge de formes sinuoses i evocadores. La primera impressió és desconcertant, surrealista diries. Quan arribes a l’únic accés que té (i que és lateral), el més convenient és seguir el camí establert, i canviar l’enfocament de la mirada. Si puges les escales i et situes a l’eix que coincideix amb la pintura, pots gaudir d’un paisatge extraordinari, voluptuós. A l’horitzó, dos quadres et vigilen com si el mateix Déu et mirés als ulls. A sota, entre tots dos, un rellotge sobre la llar compta els segons, els minuts, les hores que et quedes fascinada davant d’aquells narius que respiren sensualitat pertot arreu. I encara més a baix i a prop teu, uns llavis molsuts i vermellosos capten la teva atenció i et desperten el desig de besar, perquè com més roent més fidel la besada. Llavors t’adones que tot el paisatge és emmarcat per unes cortines que semblen la cabellera rossa d’una actriu nord-americana: sigueu benvinguts a la Sala Mae West del Teatre-Museu Dalí.

    Maria Cristina

    Share

    Article complet

  • El pla del Maset

    El pla del Maset és un lloc de reunió de petits i no tan petits, ja que és un lloc idíl·lic i d’esbarjo de tota la quitxalla del poble, per dir-ho d’alguna manera, perquè som un barri de la ciutat, encara que nosaltres ens considerem un poble. Vàrem deixar de ser-ho als voltants dels anys trenta, quan encara hi havia els senyors propietaris de les cases pairals que manaven i ells s’ho van deixar perdre per interessos.

    Així, doncs, anem al que volíem dir del pla del Maset, que és un paratge amb arbres, herba, gronxadors, sorreres i un munt de coses per jugar-hi la quitxalla, cosa que fa que quan surten de l’escola tots s’hi vulguin quedar, i també les mares, a les quals agrada fer petar la xerrada. Moltes d’aquestes dones ni tan sols són del barri, ja que vénen d’altres llocs a portar els nens a l’escola i aprofiten per passar-hi una bona estona.

    Deixant de banda tots aquests esdeveniments, direm que quan els anys passen i els alumnes es fan grans, sempre tornen a recordar les bones estones que han viscut al nostre pla del Maset perquè ja forma part dels records de la seva infància.

     

    Amadeu

    Share

    Article complet

  • Sant Miquel del Fai

    El monestir de Sant Miquel del Fai és un indret de singular bellesa situat al terme municipal de Riells del Fai (Vallès Oriental), el qual ofereix visites tot l’any.

    Configura un espai natural, històric i paisatgístic de gran valor i riquesa, envoltat de llegendes, màgia i misteri. Són nombrosos els relats i poemes sobre les dones d’aigua banyant-se en gorgs propers a la zona en lluna plena. Ha estat font d’inspiració de nombrosos escriptors romàntics del s. XIX.

    Sant Miquel és fàcilment accessible per carretera des de Sant Feliu de Codines, la qual travessa vora una cinglera, tot i que per als amants del senderisme existeix un antic camí que s’enfila des del restaurant La Pineda (Riells del Fai). Aquest itinerari és apte per a totes les edats, ben senyalitzat, amb un recorregut de 3 quilòmetres (30 minuts caminant), el qual voreja les curioses muntanyes dels Cingles del Bertí, que realcen el contrast de la roca calcària amb les roques codines, de tonalitat rogenca.

    Caminant per aquests paratges hom contempla i gaudeix de vistes espectaculars de la Vall del Tenes, on és palesa la presència de nombroses masies centenàries, dues de mil·lenàries (la Pineda i la Madella), i el bosc de ribera format per pollancres, àlbers i plataners.

    El tret diferencial i atractiu és l’aigua que brolla pertot arreu, la qual amb el pas dels anys ha esculpit la roca calcària i ha creat tosques, així com coves d’estalactites i estalagmites de formes originals. Hi conflueixen dos rius, per una banda el Tenes, afluent del riu Besòs, amb una cascada impressionant, i el riu Rossinyol, amb el seu pont romànic testimoni d’una època quasi oblidada, que només aflueix en èpoques plujoses.

    Aquest conjunt històric està ubicat en un entorn estratègic i encisador, ple de balmes, gorgues, fòssils i coves. El recinte està format per un monestir benedictí d’estil gòtic del s. XV (Casa del Priorat), l’església de Sant Miquel, construïda al s. X sota una balma, i l’ermita romànica de Sant Martí del Fai, també del s. X.

    Actualment aquest lloc tan emblemàtic i de pelegrinatge és de titularitat privada, convertit en un hostal-restaurant, on se celebren bodes, i una escola de la natura. També s’hi troba un parc infantil i una zona de lleure i pícnic. És molt recomanable la visita al llac de les Monges, que s’amaga sota la muntanya i que només és visible gràcies a una obertura de la roca.

    El camí cap a l’ermita de Sant Miquel porta travessar per darrere el saltant del riu Tenes, especialment cabalós a la tardor i primavera. La frescor de l’aigua i la seva força  no deixa impassible el visitant que s’atansa a gaudir de la seva proximitat amb la naturalesa. Si hom vol fer una parada en el recorregut, només cal que faci un descans al costat de l’escultura de Josep Pla, per així contemplar pensativament i deixar-se seduir d’aquest meravellós i enigmàtic paratge, i sentir l’energia aclaparadora que emana de la natura.

     

    M.

    Share

    Article complet

  • El Collsacabra

     

    Un matí de primavera, vaig fer una excursió pels cingles de Tavertet. És un lloc extraordinari on es poden observar uns precipicis gegantescos, en els quals vaig notar que insignificants som les persones enmig dels talussos petrificats, i tots aquells altiplans poderosos on es veuen diversos segments de diferents colors, com si s’hagués construït el món per fases.

    Tot aquell paisatge inclou un sistema de canalització d’aigua, de forma natural, i tota es va dirigint obligatòriament cap a un únic punt de sortida, la qual cosa moltes vegades provoca un salt d’aigua de fins a cent metres d’altura, una meravella de la natura. El so que s’escolta d’aquests salts és eixordador i es pot percebre de molt lluny. Per tot això recomano a tothom que un dia es perdi per aquest indret tan bell i ric.

     

    Jordi

    Share

    Article complet

  • L’ermita de Santa Justa i Santa Rufina de Lliçà d’Amunt

     

    Al nord de Lliçà d’Amunt hi ha un bosc, no gaire extens, rodejat de grans extensions de camps de pagès. Des de lluny es pot veure com entre la capçada dels pins i les alzines que formen el bosc surt una estructura romànica d’arcs estrets fets de pedra. Aquests arcs són només una part de la modesta ermita que amaga aquest bosc. És una construcció del segle XI, petita, en molt bon estat de conservació, situada en un lloc tranquil on poder relaxar-se una estona. Aquest lloc és encara una imatge del que havia sigut Lliçà d’Amunt anys enrere, un poble tranquil de pagesos. És el lloc perfecte per passejar una vegada s’ha dinat al restaurant Roca Vell, situat molt a prop d’aquest bonic paisatge.

     

    Àlex

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició