RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Calders: Invasió subtil

    A l’hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

     A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

    Va ser després d’unes tres hores parlant a la taula quan em vaig adonar que aquest japonès no s’havia assegut amb mi per casualitat. Ell sabia que el meu pare havia mort feia un parell de setmanes i lluny de fer amistat el que volia era fer negocis.

    Va aprofitar el meu estat anímic per intentar comprar l’Hostal on jo havia crescut amb la intenció de derruir-lo i construir un gran hotel.

    L’Hostal era un negoci familiar que l’havia heretat el meu pare després de moltes generacions i mai hagués volgut que es vengués.

    Després d’insistir durant moltes hores i fins i tot d’oferir-me una gran quantitat de diners vaig poder desfer-me d’aquest japonès. No podia imaginar-me l’Hostal ple de gats amb la seva mà en moviment.

     

    Àlex

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició