RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Calders: Invasió subtil

    A l’hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

     A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

    Pensava que els orientals eren gent que només es relacionen entre ells. Són una comunitat que destaca per ser molt treballadors i els costa adaptar-se a la vida occidental (idioma, costums…)

    És estrany veure un japonès en un hostal. I encara més que vulgui seure amb mi, a la meva taula, i mantenir una conversa.

    Li vaig demanar el nom. Es deia Joan! Vivia a Tossa. Era fill de pare japonès i mare catalana, de la Pobla de Claramunt. El seu pare havia vingut feia trenta-cinc anys a Catalunya, i es va enamorar. D’aquí venia aquella barreja tan divertida!

    Laura

     

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició