RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Calders: Invasió subtil

    A l’hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

     A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

    Devia rondar els trenta, parlava català amb un accent estrany i em tractava de tu. Vaig pensar que era un japonès ben estrany i m’encuriosia cada vegada més saber què volia. Jo era, casualment, a Tossa per motius de feina i m’allotjava en aquell hostal regentat per uns amics de la família de tota la vida, com sempre. S’hi estava com a casa.

    El japonès, lluny de donar-me cap explicació del que feia assegut a la meva taula, va començar a fer-me preguntes d’una manera tan hàbil que gairebé sense adonar-me’n li vaig explicar la meva vida: que era fill d’una dona que m’havia tingut de molt jove i d’un home de mar que va marxar quan jo tenia un any, i del qual mai més n0 havia sabut res.

    Just al moment en què jo anava a protestar, i dir-li que no sabia qui era, què volia i per què feia tantes preguntes, em va dir que m’havia trobat amb l’ajut de l’hostaler de Tossa i que ara seria ell qui m’explicaria una història, la del seu pare, la del nostre pare!

    M. Mercè

     

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició