RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.
     

    En aquell moment els pares es van mirar i van somriure, no s’ho podien creure. Va ser la petita empenta que els faltava.

    Després de molt anys de silenci i de fer creure a la gent que eren un matrimoni exemplar van decidir separar-se. La seva filla els ho va agrair, ja no seria l’única noia de l’institut amb pares no separats.  Tot va ser molt ràpid i fàcil ja que ningú posava cap impediment en la separació.

    Tot això va relaxar el pare de tal manera que va deixar de fumar poc després de començar a viure tots separats. S’havien adonat que portaven una vida que no volien viure.

     

    Àlex

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició