RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    Quan varen quedar sols, la mare, que estava al costat, va abraçar-lo inspirant profundament aquella boira aspra que sortia de les entranyes dels pulmons. Per a ella, era el fruit més preuat per esmorteir l’enyorança d’un vici, encara latent.

    Aquella dona, que tenia més vista que no pas ànima, sabia perfectament com era de maca la directora de l’institut de la seva filla i l’admiració que aquell fumador compulsiu sentia per ella. Aquell mateix dia el va convèncer, podríem dir sense gaire esforç, perquè anés a visitar-la. La filla era una prioritat, encara que cap dels dos ho varen esmentar.

    El pare, assegut a la saleta prèvia al despatx de la directora, encara tenia en ment les paraules de la seva dona: “No t’acostis més del compte, l’olor de fum i l’aroma d’un home viciat li desperten tots els instints sexuals! És molt obsessiva i no se sap controlar els propis impulsos.”

    Quan va entrar, encara amb aquelles paraules fresques, i la va veure, el seu instint li demanava fer tot el contrari d’aquells consells rebuts. Ella el va rebre al costat de la taula mentre guardava una pila d’exàmens per corregir. Li va donar la mà, però ell s’acostà molt més a prop de com normalment ho fan les persones educades.

    Feia calor i portava una brusa d’escot generós amb uns tirants molt estrets que gairebé no aconseguien tapar les tires dels sostenidors. A l’instant es va sentir seduït, perquè la part del cos que quedava al descobert era tan perfecta com el mateix cutis maquillat de la cara. L’home, amb la ment desconnectada, la va abraçar amb força com si tot ell fos el plaer d’una xemeneia seductora.

    Quan els mossos varen explicar el motiu de la trucada a la seva dona, per dins, i amb regust de felicitat, va pensar: Gràcies, estimat meu, enyoraré el fum que desprenen les teves pipades, però la felicitat de la nostra filla ens compensarà la separació del nostre amor.

    Salvador

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició