RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    Els pares van quedar pensatius i silenciosos. De sobte, el pare va dir:

    -Tinc una idea. Hem de tramar un complot i viure com una parella separada per veure així la seva reacció.

    La mare, amb cara de preocupació, corroborà la idea.

    L’endemà, a l’hora de dinar, van comunicar a la seva filla que trobaven oportú separar-se després de tants anys de convivència, deixar la monotonia i viure modernament. Que tot tenia un principi i un final i ara tocava canviar. Ell, el pare, aniria a viure a casa dels avis, i ella amb la mare viurien a la casa actual, però que hauria de passar un cap de setmana alternatiu amb cadascú. La mare, com que no tenia feina remunerada, n’hauria de buscar una. I que quan sortís de l’institut ja no podria anar al gimnàs, hauria d’anar a casa a acabar de preparar el dinar o el sopar tot depenent de l’horari de la mare. La filla, amb cara d’astorament, va fer que sí amb el cap i es va aixecar de taula.

    Al cap d’uns dies pare i filla van coincidir a la mateixa discoteca. El pare havia canviat d’estil d’indumentària, fumava compulsivament, bevia alcohol i ballava al so de la música estrident. La filla va flipar i s’amagava per no coincidir amb ell. Va haver de suportar els comentaris sorneguers de la seva colla. No va aguantar gaire més i se n’anà cap a casa. Va explicar a la mare el ridícul que feia el pare i la vergonya que va passar, que feia només unes setmanes i que aquella situació la superava. S’adonava que no havia estat una bona idea separar-se. La mare amb to conciliador li va dir que continuarien el tema al vespre perquè havia decidit anar al cinema amb una amiga i no podia perdre més temps.

    L’endemà, el pare es presentà a casa. Tots dos van explicar a la filla la trama que havien preparat i que els avis havien acceptat per fer-la reflexionar. Ella quedà confosa, però feliç que tot hagués acabat i que tornessin a estar tots tres junts. El pare li va prometre deixar de fumar de mica en mica.

     

    Maria C.

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició