Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.
Els pares tot sorpresos per les explicacions de la seva filla, comentaren: “Avui en dia sembla més normal estar separat que no pas viure en família. Això de separar-se sembla estar de moda, i no s’hi pensen gaire a deixar-ho córrer i viure una nova vida”.
El pare digué:
– La nostra filla ho veu molt normal que les famílies se separin, però ella no s’adona que porta conseqüències, ja que els problemes de portes en fora són d’una manera i de portes en dins d’una altra…
Hi ha hagut famílies a les quals sí que els ha anat bé separar-se, però d’altres ho han passat molt malament, fins al punt que no han pogut marxar de casa i han hagut de fer vides a part sota un mateix sostre, perquè l’economia no el ho ha premès
Així doncs, la noia haurà d’esperar que la coses es compliquin més i les nostres relacions siguin inaguantables.
Amadeu
Cap comentari