RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    -Que vols ser normal? -exclama el pare amb cara de pomes agres.

    Aquesta exclamació li ressona constantment dins del cap. Com l’eco que es produeix quan estàs entre muntanyes.

    La Teresa i en Pere portaven molts anys de matrimoni. Aquest l’havien conservat amb l’ajuda de molt d’amor. Ara la Carlota els demanava que se separessin com la resta de famílies que, per algun motiu, que no era el cas d’ells, ho havien hagut de fer.

    Calia que la Carlota s’adonés que tenir els pares separats no era tot flors i violes, que era dur!

    En Pere tenia la solució. Agafà el portàtil, l’obrí i buscà al cercador: psicòloga familiar. Era l’única cosa que li passava pel cap.

    Laura

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició