RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    S’havia quedat de pedra, no se l’esperava aquesta! El fum de la cigarreta va fer que li caigués la bena dels ulls, com si durant molt de temps hagués viscut en un altre planeta.

    De cop es va adonar que feia uns quants anys que, a casa, cadascú feia la seva. Ningú es ficava en la vida de l’altre. La seva feina el tenia completament absorbit i li ocupava la major part del temps.

    Paral·lelament, la seva dona s’havia organitzat la vida i ben poques vegades coincidien en alguna activitat. Aquesta reflexió el va asserenar, va apagar la cigarreta i va cridar la seva filla:

    – Mira, Núria, tranquil·litza’t; tu ets normal, som normals! Nosaltres ja estem separats, el que passa és que no ens n’havíem adonat.

    M. Mercè

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició