RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    El pare, un cop exhaurit l’últim mil·límetre de la cigarreta, s’asseu a al butaca a prop del finestral del menjador, tanca els ulls uns minuts i quan ja s’ha relaxat se’n va a trobar la seva filla.

    –         Tu ens estimes, a la mare i a mi ?  -li diu.

    La noia, perplexa, obre els ulls bocabadada i fins al cap d’una estona, amb veu baixeta, no contesta:

    –         Sí, és clar.

    –         Doncs, tu vols marxar de casa i no tornar-nos a veure mai més ?

    –         No, és clar –torna a dir la noia.

    –         Doncs, la mare i jo ens estimem i no volem separar-nos, som feliços. Així, tots tres. Això hauria de ser el normal. El que ha passa a l’institut és un cop de mala sort, una coincidència nefasta. Si no hi estàs bé, podem canviar d’escola i problema resolt.

    –         No pare – replica la filla- , tens raó. No vull deixar els meus amics. Els faré entendre que la meva família és un model a seguir. Gràcies, pare.

    El pare agafa la seva filla a coll, com quan era petita, i es van fondre en una llarga abraçada.

     

    Fina

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició