RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Anecdotari: Les presses no porten enlloc

    La vida és plena d’anècdotes. Aquesta història que us explicaré és un fet real. Qualsevol persona que sigui conductor d’un vehicle recorda un savi consell del seu professor d’autoescola: “conduir amb precaució”. Sovint ens n’oblidem.

    A vegades quan ens posem davant del volant d’un automòbil ens trasformem, a algunes persones, fins i tot, els genera certa agressivitat. Pensen que la carretera és seva i els dóna dret a tot. A d’altres, les presses ens poden fer una mala passada. Aquest va ser el meu cas en una ocasió i l’atzar va jugar a favor meu. Tot va quedar en un ensurt. Ara bé, vaig aprendre la lliçó.

    Fa anys conduïa el meu vehicle per una carretera secundària, camí cap a la feina. Coneixia a la perfecció cada corba, cada recta, en definitiva, tot el trajecte. Però, fins i tot, el conductor més experimentat no pot refiar-se’n. Aquell dia recordo que hi havia diversos cotxes darrere una excavadora. Tots l’anaven avançant. Aprofitaven qualsevol recta per fer un avançament segons la normativa de seguretat vial. Quan va ser el meu torn, ja havíem passat l’última recta i faltava encara un quilòmetre i mig per a un possible avançament sense perills. Feia estona que les presses m’havien envaït. Vaig cometre la imprudència temerària d’avançar en una petita recta de 150 metres entre dues corbes sense gaire visibilitat. Al darrere meu hi havia tota una filera de vehicles. Just a la maniobra d’avançament vaig veure que en sentit contrari circulava un cotxe. Per evitar la topada, vaig fer la intenció de tornar a incorporar-me darrere l’excavadora, però ja hi havia un automòbil, la conductora del qual em va deixar espai suficient, tot i que em va tocar el clàxon per la meva negligència. En el meu interior li donava tota la raó, perquè sabia que no era ni el lloc ni el moment idoni per fer un avançament correcte.

    Des d’aleshores quan em toca conduir deixo les presses a casa. Com diu un vell proverbi, “val més arribar tard que no pas no arribar mai”.

     

    Maria

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició