RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Anecdotari: Un padrí atabalat

    El dia que es va casar el meu millor amic, tot varen ser problemes. Faltaven dues hores per a la cerimònia i encara no sabia el vers, no tenia el ram i tampoc em sortia bé el nus de la corbata.

    Després d’haver aparcat al davant de la fleca, a pocs metres de la floristeria i quan ja tenia les flors a la mà, em va resultar totalment impossible poder obrir la porta del cotxe.

    Nerviós per l’hora, pel sol que m’estava pansint les magnòlies, pel nus de la corbata i per la impotència del moment, vaig optar per sacrificar la porta del maleter que semblava la més vulnerable.

    Amb les eines d’un lampista, que canviava un fanal, i mentre ell m’aguantava el ram de flors, vaig començar a picar i a fer alçaprem. En principi semblava una feina fàcil, però com més picava més dificultats hi trobava.

    Després d’una bona estona, quan ja la porta se m’obria, varen arribar dos guàrdies municipals acompanyats de la flequera. Em varen agafar un per cada braç mentre em posaven les manilles. Vaig alçar el cap, amb la mirada fixada a la cara incrèdula del lampista, com si hagués quedat immòbil, amb el pom de flors a la mà.

    Encara avui guardo ben viva la silueta d’aquell senyor. Va ser en aquell instant quan vaig descobrir la imatge del meu cotxe aparcat a la vorera del davant, com si acabés de néixer un cotxe bessó.

    Han passat molts anys i ara la núvia em torna a saludar.

     

    Salvador

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició