RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Anecdotari: Una impunitat interessada

    La meva afició pel futbol m’ha portat a moltes anècdotes, d’adolescent, que em podrien haver costat bastant car, però al final s’acabaven en això, en una anècdota.

    Una vegada, quan anava a l’institut, havien de fer un sorteig de la lliga de campions de futbol i, és clar, jo volia assabentar-me del rival que tocaria al Barça. Per això, aquell dia, em vaig col•locar a la darrera fila de la classe, ben silenciós, amb la meva ràdio. Mentrestant, el professor feia les seves tasques, jo a la meva.

    El problema va venir quan un company em va començar a demanar qui havia tocat. Aleshores, el professor va veure que se li escapava quelcom, va deixar passar una estoneta i, “pam”, em va enganxar. Llavors, com era lògic, em volia expulsar de classe i en aquell moment va començar a sortir empatia de dins meu per poder minimitzar les conseqüències.

    Com que ell era del Barça i també tenia interès en el tema, vaig passar d’anar expulsat de classe amb una notificació per als meus pares a escoltar el sorteig durant tota la classe.  Simplement el requisit era d’anar informant sobre el tema amb la potestat d’interrompre la classe si feia falta.

    Jordi

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició