RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Anecdotari: Una habitació d’hotel

    Un estiu, en un viatge que vàrem fer amb uns amics, vàrem recórrer Portugal. Com molts dies fèiem, vàrem parar a mitja tarda per buscar habitació en un hotel. Jo vaig demanar que primer la volia veure. Ens varen dir que sí, però que esperéssim que vindria una persona i ens l’ensenyaria. Mentrestant, les dones estaven a fora esperant.

    Estàvem asseguts al saló, i als pocs minuts vaig veure una persona que portava un manat de claus a les mans, i jo li vaig dir al meu company: “Anem, ja és aquí”. Passà pel davant nostre i digué “bona tarda” i nosaltres el saludàrem, ens aixecàrem i anàrem al seu darrere sense dir res. Ens vam parar davant l’ascensor, vam pujar i li vam donar conversa: “ Fa bon dia, hi ha molta gent en aquest hotel, estan de festes en aquest poble, etc.”. Ell ens va mirar i digué que sí, i no contestà gaire res més.

    Quan vam arribar al tercer pis, l’ascensor es va parar, ell baixà, nosaltres també, i continuàrem anant al seu darrere. Obrí la porta de l’habitació, es ficà a dintre, i nosaltres també. Es va girar, se’ns va encarar i ens digué: “Què volen?”. “Veure l’habitació”, li responguérem.

    La nostra sorpresa va ser quan ens va dir que aquella era la seva habitació. Nosaltres li vam explicar i li vam demanar disculpes, però al mateix temps ens vàrem enriolar de tal manera que vam sortir a fora al corredor rient i plorant com bojos.

    Per acabar-ho d’arreglar, vam tornar a recepció enriolats i les nostres dones enfadades perquè no els havíem dit res que anàvem a veure l’habitació. A més a més, resulta que el conserge ens buscava per ensenyar-nos les habitacions. Tot plegat va ser un cúmul de malentesos.

     

    Amadeu

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició