No crec que sigui una anècdota per a la secció “Experiències” de cap publicació per més local que sigui. Segons diu el diccionari, una anècdota és un fet particular, més o menys curiós, d’història o de la vida real. El fet que explicaré és ben particular.
Era un dia d’hivern. No era gaire tard, però el dia començava a declinar o, el que és el mateix, es feia fosc. Amb el cotxe em dirigia a un hospital comarcal. A partir de les vuit del vespre no s’ admeten més visites i, per tant, no em podia torbar. No trobava aparcament. Hi havia un senyal de prohibit girar. Vaig mirar a un cantó i a un altre un parell de vegades i com que no venia ningú vaig fer un canvi de sentit i vaig poder aparcar el vehicle.
Em dirigia a l’ascensor de l’hospital amb pas decidit, sentia uns passos lleugers que em seguien, però no en vaig fer cas. Vaig entrar a l’ascensor, vaig prémer el botó corresponent i cap amunt. En aquest curt trajecte em va passar el següent. Se’m dirigeix una senyora que em digué: “ja t’he vist com has aparcat, no podies fer el que has fet, està prohibit! He apuntat la matrícula i et denunciaré!” Tothom ens mirava i la senyora anà repetint el mateix discurs. Al final, quan ja estava a punt d’arribar a la planta li vaig dir: “ ja sé que està prohibit. He vist que no venia cap més vehicle i per això ho he fet !” L’ascensor parà, vaig sortir com un llamp i em vaig dirigir a l’habitació del malalt corresponent. El cor encara m’anava de pressa, no entenia com aquella senyora es podia haver enfadat tant si no havia passat res i ella anava a peu.
Maria C.
Cap comentari