RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Gimferrer: A la cuina

     Aquest matí, a la cuina hi havia una bèstia: un ós formiguer, diríem. Al principi, creia que ho somiava. M’havia quedat carregosament adormit llegint Kafka, i contorbaven el meu son dragons austrohongaresos. Però eren ben reals les mans que em sacsejaven i la fatiga perpendicular del passadís.

     La bèstia s’arraulia al fons, prop del safareig.

    Estava molt espantat, tremolava sense parar i em mirava de reüll. Em vaig apropar per veure’l millor i en acostar-me es va espantar i va sortir corrents; va intentar fugir, però va acabar atrapat al menjador del pis.

    Jo me’l volia quedar com a mascota, però era impossible atrapar-lo. Llavors em vaig recordar d’una filera de formigues que passava, feia un parell de dies, pel costat de la porta de casa. Vaig tancar la porta del menjador i vaig anar a cercar unes formigues. Vaig tornar a la cuina i vaig preparar un pastis de formigues. Quan vaig tornar al menjador l’ós formiguer encara continuava igual. Vaig ensenyar-li el pastís i no va poder suportar la bona olor, el vaig enganyar, vaig guanyar-me’l. Des d’aquell moment em va agafar confiança i es va quedar amb mi.

    Era la meva nova mascota.

    Àlex

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles