Aquest matí, a la cuina hi havia una bèstia: un ós formiguer, diríem. Al principi, creia que ho somiava. M’havia quedat carregosament adormit llegint Kafka, i contorbaven el meu son dragons austrohongaresos. Però eren ben reals les mans que em sacsejaven i la fatiga perpendicular del passadís.
La bèstia s’arraulia al fons, prop del safareig.
Jo era al sofà i m’he aixecat de cop i volta. He pensat “què en faig d’això?” Després d’uns segons meditant, he sortit de casa per buscar un bastó, si més no per poder-me defensar en cas d’un atac imprevist de la bèstia.
Quan he tornat a entrar he rebuscat per tota la casa i no hi havia rastre del convidat formiguer, per la qual cosa m’he tornat a estirar al sofà per poder acabar la tasca que tenia a mitges.
Aleshores, he tornat a mirar al fons del passadís i he vist un porc senglar tocant una guitarra. Vaja, allò semblava El llibre de la selva. Ja no sabia què fer, si quedar-me dormint o sortir com un boig de dins de casa.
Sort que en aquell moment m’ha sonat la musiqueta del despertador i he entès que tot allò era un somni, una part del qual s’assemblava a la realitat i de l’altra hi havia convidats imaginaris.
Jordi
Cap comentari