RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Medicina convencional i medicina alternativa

    En l’actualitat conviuen dues maneres diferents d’entendre la medicina. De fet, han coexistit des de sempre, però ara la medicina alternativa és socialment més ben acceptada. Penso que ambdues són igualment vàlides perquè persegueixen el mateix objectiu, millorar la salut o qualitat de vida del pacient, i, per tant, una mateixa persona pot utilitzar al llarg de la seva vida ambdós tipus de tractaments. No s’han d’entendre com a dues medicines rivals o contraposades, sinó complementàries. Ara bé, cal tenir en compte una sèrie de diferències en matèria de finançament, estudis o formació dels professionals, metodologia i medicaments.

    Per analitzar aquests dos conceptes sobre medicina cal saber què tracta cadascuna. Per una banda, la medicina convencional està basada en el conegut mètode científic que permet comparar de manera objectiva els resultats dels diversos tractaments. En la recerca de millors mètodes, tècniques i medicaments combina la investigació clínica amb la ciència i la tecnologia. De l’altra, la medicina alternativa (també anomenada medicina complementària o natural), és qualsevol pràctica de guarir que no entra dins del camp de la medicina convencional, ja que acompanya les teràpies amb bases històriques i culturals. En altres paraules, es basa en l’empirisme, és a dir, medicina tradicional, remeis casolans, anècdotes, creences espirituals o concepcions noves de guariment. La medicina alternativa engloba una gran diversitat de teràpies: naturopatia, quiropràctica, medicina tradicional xinesa, homeopatia, reiki, acupuntura, etc.

    L’objectiu de qualsevol tipus de medicina, ja sigui convencional o alternativa, és millorar el benestar i la qualitat de vida del pacient, evitar o apaivagar el dolor i sofriment a causa d’una malaltia, i en general, preservar la salut dels humans.

    Tot i ser dos tipus de medicina que semblen en principi contraposats per la metodologia emprada poden conviure alhora. En el cas d’un simple refredat, nombroses persones compren als herbolaris remeis naturals que són complementaris als medicaments prescrits pels seus metges de capçalera. En patologies més greus, com en el cas del tractament contra el càncer, hi ha estudis en què  els metges aconsellen als seus pacients l’ús de medicina complementària, com per exemple, portar una dieta sana i equilibrada, practicar exercicis moderats, caminar, ocupar el temps d’oci amb activitats i/o aficions, assistir a classes de risoteràpia, prendre complements vitamínics i proteïcs, etc. En conseqüència, la medicina complementària en la millora de la salut del pacient no intervé com a substitutiu de la medicina convencional, sinó que la complementa.

    Els estudis de medicina convencional tenen una durada mínima de 6 anys en universitats reconegudes arreu del món. Aquesta titulació és reconeguda per les autoritats universitàries i sanitàries, tant en l’àmbit nacional com internacional. En canvi, la medicina alternativa poques vegades és practicada per metges; en la majoria de casos són curiosos, bruixots i xamans. Per tant, en el cas de la medicina convencional tenim una garantia amb la persona que exerceix medicina, ja que s’ha graduat en una universitat. En el cas d’utilitzar medicina alternativa no disposem d’aquesta mateixa fiabilitat i certesa immediata, primer caldrà indagar buscant referents o bé escollint aquells centres legalment autoritzats.

    En matèria de medicaments també trobem diferències com a resultat de la metodologia aplicada. En medicina convencional s’obtenen a través del mètode científic, és a dir, experiments controlats en animals de laboratori i en pacients que autorizen el seu consentiment. Per contra, la medicina alternativa fa servir els anomenats pseudomedicaments (medicaments falsos), els quals no estan provats científicament, no tenen control sanitari, no estan registrats en el Ministeri de Salut, i són pocs els que obtenen un registre com a “complements alimentaris”. Per tant, convé estar alerta i davant de qualsevol dubte que pugui comportar un risc en la salut caldrà dirigir-se a les autoritats sanitàries o consultar-ho amb els professionals, ja sigui el nostre metge de capçalera o farmacèutics.

    Per acabar, és necessari que tots els centres, indiferentment del tipus de medicina que practiquin, estiguin legalment autoritzats, els seus metges siguin col•legiats i no es portin a terme pràctiques que suposin un risc per a la salut de les persones. No s’ha d’entendre la medicina alternativa com la competència deslleial a la medicina convencional, no són rivals, poden complementar-se perfectament en certes teràpies. Ara bé, convé remarcar que només la medicina convencional és vista i valorada com a ciència pròpiament dita. La salut és un bé molt preuat, un dret inherent de tota persona, i alhora un deure i obligació dels professionals sanitaris que han de vetllar-la, ja que la sanitat pública és un dret fonamental tal com s’esmenta a la Constitució espanyola del 1978.

    Maria G.

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles