RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El model d’estètica feminina

    Les ganes d’agradar i cuidar l’estètica no és cap exclusivitat de la dona, però per respectar al títol d’aquest article, faré referència a les dones. La dona, des de temps immemorials, ha tingut una predisposició a retre culte a la bellesa del cos segons la cultura de l’època i del lloc on vivia. Des de la Cleòpatra, amb els seus banys de llet de burra, per ressaltar la blancor del cos, fins al bronzejat de ‘Mayte de la Iglesia’ per captivar la cultura actual, estem al lloc on la vida ens ha portat.

    L’estètica també ha seguit el mateix procés. Des d’aquella dona que ingeria quantitats industrials de plàtans per convertir-se en una bola de greix fins a aquella esquelètica model de passarel•la que desitja aflorar els omòplats i clavícules, com si els volgués convertir en penjadors nascuts del cos humà.

    En l’última passarel•la Gaudi, s’intuïa clarament que les models escollides fugien del bronzejat i donaven per bo el color natural del la pell. Si això es confirmés seria una tendència positiva, perquè moltes vegades les dones febles són víctimes de les tendències imposades per les grans marques que dominen el mercat.

    L’estètica femenina, molt maltractada per una imposició comercial, sovint ha esborrat la personalitat de la dona quan aquesta no ha trobat el seu camí. Els depredadors de la feblesa femenina han arribat a fabricar la talla 36 amb el mateix patronatge de la 38, per raons òbvies.

    La personalitat marca el camí a seguir, però caminar contracorrent, segons l’estètica actual, pot desencadenar en l’anorèxia o el càncer de pell. Quina senyora no vol ser la més maca de la festa? Però la desmesura mai no és proporcional al benefici.

    Estaria bé que tothom fes la seva, però no em sembla malament cuidar les formes i respectar les tendències actuals. Encara que moltes vegades siguin imposades per interessos aliens a la nostra comoditat.

    Els nàufrags aïllats en una illa deserta també acaben degradats, perquè quan una persona no ha d’agradar a ningú, fàcilment, és víctima de l’abandonament personal. La nostra ment s’alimenta de l’estat emocional i quan l’esforç d’atractivitat se sent recompensat, els ànims ens aporten la seguretat envers els altres.

    Ens agradi o no, aquest món dietètic i estètic mou una gran part de la industria mundial, la qual cosa fa girar la roda que genera part de la riquesa.

     

    Salvador

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició