Tot sovint els mitjans de comunicació ens escandalitzen amb alguna notícia sobre l’agressivitat al món esportiu i ens mostren imatges on els esportistes s’esbatussen de mala manera amb bats de beisbol, estics d’hoquei, o senzillament a cops de puny. Tot això ho veuen també els nostres infants esportistes.
La nostra canalla ocupa molt temps, tant a l’escola com en hores extraescolars, en la pràctica d’algun esport, i és aquí on cal incidir en l’educació d’una competitivitat esportiva, exempta d’agressivitat.
Pel que conec i he pogut veure, els entrenaments de la canalla, sobretot dels més petits, solen ser els adequats, i entrenadors i instructors solen fer bé la seva feina fonamentant l’esportivitat en la competició. Altra cosa és el que passa en els partits, en les competicions. He vist nens plorar per la pressió dels pares que els retreien que no rendissin al màxim. He vist pares barallar-se amb pares de l’equip contrari per alguna decisió arbitral. He vist mares del mateix equip insultar-se per alguna decisió de l’entrenador que no els ha agradat. Així no anem enlloc!
Aquests nens, el dia de demà, hauran deixat l’esport avorrits de l’actitud dels seus pares o seran el esbatussadors de torn que veurem al televisor.
Mercè
Cap comentari