RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Eina bona però amagatall dolent

    Els països que anem a remolc de qualsevol avenç informàtic, també ens hem d’anar acostumant a acceptar i catalanitzar paraules estrangeres. La paraula xat ja és oficial a Catalunya (de l’anglès chat), i significa xerrar, tertúlia… S’ha definit com: “Comunicació simultània entre diverses persones a través d’Internet”. El xat ens permet fer preguntes, expressar sentiments, rebre respostes o conèixer opinions, a temps real arreu del món. Aquest mitjà, molt estès en el món juvenil, també s’utilitza des de Facebook per obtenir imatges simultànies: com la videoxat, videoconferència i altres modalitats. Malgrat el perill que pugui tenir, el xat és un avenç incontestable per al progrés.

    El llenguatge del xats es caracteritza i es diferencia dels altres models de comunicació electrònica perquè requereix que els participants s’estiguin comunicant de manera simultània. Es pot mantenir una conversa amb diverses persones a qualsevol part del món. En un temps no gaire llunyà, hauríem trigat dies i molts viatges. Però aquest avenç tan important, encara no és suficient per poder-hi dedicar uns segons més i escriure les paraules correctament. El llenguatge emprat en aquestes tertúlies és més propi de la llengua parlada que no pas de la llengua escrita. Cada vegada acceptem més les figures amb lletres, l’ortografia prosòdica o els errors ortogràfics.

    No és cap secret que el xat, igualment com altres eines electròniques usades incorrectament, pugui ser un perill. Entre els usuaris de xat, especialment els caçadors de la parella, és comú que la gent escrigui sota pseudònims. Aquesta xacra de la societat embruta la utilitat d’aquesta eina tan important per al progrés. No sé imaginar-me la cara d’aquell jove, o no tan jove, el dia que coneix el príncep o princesa de la seva vida. Especialment si descobreix que té un nom diferent, set criatures, borratxo, drogat i que no ha vist l’aigua des de l’última vegada que va ploure!

    Crec que el xat deixaria de ser perillós si les lleis recollissin l’ús dels pseudònims com a delicte. I pel que fa al llenguatge que s’utilitza, encara que formi part de la llibertat d’expressió, seria bo que tothom tingués un punt de referència, per no crear un inventor de paraules a cada xat.

     

    Salvador

     

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició