RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El mite de la bellesa

    A principis de la dècada dels anys noranta, va aparèixer El mite de la bellesa, de l’escriptora i consultora política Naomi Wolf. Aquest assaig afaiçonà tota una realitat en forma de mite, aquell que ens explica a les dones que la bellesa existeix objectivament i és imperatiu assolir-la per tal de sentir-nos valuoses i ser socialment valorades. La conseqüència de ser bella és ser desitjable i sexualment atractiva, i d’això se’n deriva l’èxit social, econòmic i laboral.

    La realitat és, però, que els models d’estètica femenina, lluny de ser universals i immutables, com si descendissin del món platònic de les idees, han canviat al llarg del temps i en funció dels cànons socials. Això sí, sovint han estat una expressió de les relacions de poder entre homes i dones, i una estratègia del sistema patriarcal per garantir el sotmetiment femení.

    Quan havíem començat a alliberar-nos de la mística de la feminitat, amb els seus mites sobre la maternitat, la domesticitat i la passivitat, i la revolució sexual i contraceptiva ens havia donat control sobre els nostres cossos i els seus usos, arriba una nova tirania abassegadora que, impulsada des dels mitjans massius de comunicació, ens dicta com hem de ser i de comportar-nos.

    Tot aquest aparell ideològic, a més de ser un sistema de control de masses, amaga interessos econòmics. Segons l’economista John Kenneth Galbraith, la dona, com a consumidora, ha tingut una importància cabdal per al desenvolupament de la nostra societat industrial.

    La sociologia popular, les revistes i la ficció han enaltit la bellesa i l’han convertit en un desideràtum que té rellevants conseqüències econòmiques. De fet, la dona és subjecte i objecte de consum. Per això, indústries com la cosmètica, la moda, la indústria de les dietes, el negoci de la cirurgia estètica i, fins i tot, la indústria de la pornografia, han obtingut rèdits importantíssims de la manca d’autoestima femenina.

    Potser comença a ser hora de prendre consciència de la situació i de responsabilitzar-nos-en. Ens convé mirar-nos, sí, però d’una altra manera, més objectiva i intel·ligent. Necessitem definir els nostres objectius a partir de valors genuïnament femenins i en funció dels nostres interessos, i ens cal educació i la complicitat d’altres dones per comprometre’ns amb nosaltres mateixes i amb el nostre futur.

    Maria Cristina

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

microrelat