RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El mite de la bellesa

    A principis de la dècada dels anys noranta, va aparèixer El mite de la bellesa, de l’escriptora i consultora política Naomi Wolf. Aquest assaig afaiçonà tota una realitat en forma de mite, aquell que ens explica a les dones que la bellesa existeix objectivament i és imperatiu assolir-la per tal de sentir-nos valuoses i ser socialment valorades. La conseqüència de ser bella és ser desitjable i sexualment atractiva, i d’això se’n deriva l’èxit social, econòmic i laboral.

    La realitat és, però, que els models d’estètica femenina, lluny de ser universals i immutables, com si descendissin del món platònic de les idees, han canviat al llarg del temps i en funció dels cànons socials. Això sí, sovint han estat una expressió de les relacions de poder entre homes i dones, i una estratègia del sistema patriarcal per garantir el sotmetiment femení.

    Quan havíem començat a alliberar-nos de la mística de la feminitat, amb els seus mites sobre la maternitat, la domesticitat i la passivitat, i la revolució sexual i contraceptiva ens havia donat control sobre els nostres cossos i els seus usos, arriba una nova tirania abassegadora que, impulsada des dels mitjans massius de comunicació, ens dicta com hem de ser i de comportar-nos.

    Tot aquest aparell ideològic, a més de ser un sistema de control de masses, amaga interessos econòmics. Segons l’economista John Kenneth Galbraith, la dona, com a consumidora, ha tingut una importància cabdal per al desenvolupament de la nostra societat industrial.

    La sociologia popular, les revistes i la ficció han enaltit la bellesa i l’han convertit en un desideràtum que té rellevants conseqüències econòmiques. De fet, la dona és subjecte i objecte de consum. Per això, indústries com la cosmètica, la moda, la indústria de les dietes, el negoci de la cirurgia estètica i, fins i tot, la indústria de la pornografia, han obtingut rèdits importantíssims de la manca d’autoestima femenina.

    Potser comença a ser hora de prendre consciència de la situació i de responsabilitzar-nos-en. Ens convé mirar-nos, sí, però d’una altra manera, més objectiva i intel·ligent. Necessitem definir els nostres objectius a partir de valors genuïnament femenins i en funció dels nostres interessos, i ens cal educació i la complicitat d’altres dones per comprometre’ns amb nosaltres mateixes i amb el nostre futur.

    Maria Cristina

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició