Avui puc dir que crec que els grafits són una mostra d’art urbà. Segurament, fa uns anys, la meva consideració hauria estat totalment oposada a aquesta opinió i hauria afirmat, sense cap mena de reserva que els grafits eren una mostra d’incivisme.
De vegades fonamentem les nostres opinions en les primeres impressions que ens causa la contemplació de determinats fenòmens, i, en aquest sentit, he de confessar que mai m’ha agradat la visió de parets empastifades de coloraines i signatures; però, fa un temps, una persona propera em va sorprendre amb el seu entusiasme pel fenomen “Banksy”, l’artista anglès conegut arreu del món justament per ser un desconegut (ara ja no tant) i pels seus grafits transgressors i crítics amb temes polítics i socials que han proliferat, sobretot a Londres. Em va mostrar un llibre on s’ exhibien moltes de les seves obres i vaig haver de reconèixer que eren molt interessants; algunes les vaig trobar divertides com la dels dos “bobbys” que es fan un petó a la boca; d’altres, con la de la Mona Lisa apuntant amb una mena de llançacoets, o la d’una nena abraçada a una bomba, em van impressionar.
Fenòmens com aquest o d’altres de semblants fan evident que la concepció que tenim avui del que és art no és la que teníem fa unes dècades i que, encara que, algunes vegades, l’estètica dels grafits ens pugui desagradar no els podem negar la condició d’art.
Mercè
Cap comentari