Els mitjans periodístics que hi ha hagut al llarg de la història, premsa escrita, ràdio, TV no tenen res a veure amb els actuals mitjans de comunicació, quan a la darreria del segle XX apareix Internet, i amb la immediatesa que això suposa en la transmissió de notícies.
Abans era molt més fàcil manipular la informació, però des que Internet és accessible a les llars, telèfon mòbils, Ipad, Ipfhones… i aquesta es pot contrastar d’una manera fàcil i còmoda , es fa més difícil que ens puguin manipular les notícies.
Per mitjà dels xats, fòrums o per mitjà de les xarxes socials, podem veure les opinions de la notícia i els diferents punts de vista. La incorporació de quasi tota la premsa escrita al món digital també ens facilita aquesta tasca.
L’altra qüestió és saber si aquests mitjans tècnics que tenim ens diuen veritats o mentides. La investigació d’aquest tema ja dependrà de la credibilitat dels diferents canals als quals accedim. O bé que aquests mitjans siguin sensacionalistes i vulguin captar l’atenció del lector exagerant la notícia.
No cal oblidar, però, que això també passa amb els mitjans de comunicació tradicionals, i que la notícia reflecteix la ideologia política del mitjà o del periodista que la trasmet. Això, però, és lícit i lògic, ja que amb l’opinió es reflecteix la tendència política del diari, per exemple.
En conclusió, la tècnica ens ha facilitat l’accés a la informació. No podem culpar qui ens diu veritats o mentides. Cal que siguem capaços nosaltres mateixos de fer aquesta anàlisi sense culpar els mitjans de comunicació. Tenim els elements suficients per esbrinar-ho sense cap problema. Penso que només és qüestió de criteri.
Carme
Cap comentari