Ara, quan obrim un diari, mirem els telenotícies o escoltem la ràdio, dubtem si allò que llegim o escoltem és cert, mig cert o és tot mentida. Ens hem tornat escèptics ? Hem perdut la confiança en els mitjans de comunicació ?
De fet, sempre ha estat així, hem viscut enganyats sense saber mai quina part de veritat i quina de mentida hi ha a qualsevol notícia. Ha depès de la conveniència del mitjà de comunicació en qüestió, sobretot, segons el seu color polític. I això és enganyós. I ara que la situació laboral, econòmica i social està per terra, comencen a burxar-se uns als altres, traient els draps bruts a la llum, per fastiguejar-se. Apareixen corruptes com bolets: empresaris, polítics, jutges… I tant és si hi ha proves que ho demostren, pocs confessen, amb l’esperança que un bon cop d’efecte els lliuri de la justícia, de la veritable justícia. Perquè com diem sempre: “Feta la llei, feta la trampa”. Existeix una realitat real, que poques vegades coneixem, i una realitat virtual, que els mitjans de comunicació ens mostren com a única realitat possible.
Hem viscut contents i enganyats tota la vida, però ja ha arribat el moment de fer un cop de puny a la taula i dir: prou mentides. Volem mitjans de comunicació que diguin la veritat, sempre la veritat, sense dependre de cap inclinació política.
Fina
Cap comentari