He passat per davant la meva escola, l’escola de quan era petit, i ja no hi és! Només hi he vist màquines grogues i grans camions que s’emportaven runa.
Recordo les aules amb les seves pissarres verdes i els pupitres marrons amb el forat per posar-hi el tinter, forat que mai vaig utilitzar per res més que per treure-hi un dit, com si fos un cuquet.
Recordo el metàl·lic timbre de so potent que ens avisava que era l’hora de sortir corrents.
Recordo el pati de baix on es jugava a futbol; el pati del mig on intercanviàvem cromos i jugàvem a bales; el pati de dalt on es jugava a bàsquet; les arcades del claustre on jugàvem al cavall fort o al frontó els dies de mal temps.
Recordo l’hermano Fèlix, l’hermano Jacinto, l’hermano Coll i Mossèn mastega-rocs.
Recordo la tendresa de la senyoreta Castanyer i la senyoreta Bellafont, que per descuit meu un dia vaig anomenar: senyoreta Fontbella. Tota simpàtica, ella, encara riu!
Recordo els companys: en Codina, en Casellas, en Nogué, en Muñoz i tot d’altres.
Miro la meva escola, l’escola de quan era petit, i ja no hi és! Però els records continuaran essent-hi, i cada cop que passi per davant del lloc vindran nítidament cap a mi, malgrat que hi facin pisos, oficines o un puticlub.
Ricard
Cap comentari