Feia dies que no pujava a Campdevànol a visitar els meus pares i aquest cap de setmana vaig decidir anar-hi i donar-los una bona sorpresa, ja que normalment són ells qui vénen a Sta. Eulàlia a veure’m.
Després de dinar vam anar a fer un tomb pel poble; la meva mare tenia molt d’interès per passejar pel barri de l’estació ja que hi ha construiït un parc molt bonic i me’l volia ensenyar.
Però … quina ha estat la meva sorpresa! Han aterrat la meva escola bressol per construir un parc! Quan ho he vist no he pogut evitar recordar-la …
Era un edifici gran d’una sola planta. En la part central hi havia la recepció, una sala petita i molt senzilla, amb les parets blanques, sense gaires ornaments, on s’esperaven els pares quan ens venien a recollir. A mà dreta l’aula dels més petits: una sala molt gran, sense separacins, on en un cantó hi havia les joguines i els matalassos per fer la migdiada i en l’altre les taules i les cadires. Al fons els lavabos, una mica rònecs i vells. Les parets pintades de color blau cel, amb alguns dibuixos pintats. A mà esquerra, l’aula dels grans, que tenia exactament les mateixes característiques, però amb la paret pintada d’un altre color: verd clar.
L’edifici estava envoltat d’un gran pati, on hi havia gronxadors i una sorrera. Al fons un petit santuari amb una Verge Maria molt gran, sempre ple de flors, encerclat per una tanca de fusta.
Cada dia quan sortíem al pati el primer que ens feien fer les porfessores, que eren monges amb la seva corresponent vestimenta, era anar a cantar a la Verge.
I … a hores d’ara encara recordo les cançons …
Elisabet
Cap comentari