RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El meu fill

    Suposo que qualsevol mare, quan porta al seu ventre un nadó, no passa ni un dia sense imaginar-se com serà aquell fill: ros com la mare, d’ulls foscos com el pare… però per mi era molt diferent ja que el meu fill no naixeria de la meva panxa, sinó que viatjaria des de Rússia.

    Quan es va acostar la data d’anar-lo a recollir tot eren nervis. Ens van informar que era un nen de dos anys i… res més! Ni una fotografia!

    Aleshores sí que em vaig començar a  imaginar com podria ser: ros, ulls clars, primet, rialler… o potser moreno, ulls foscos, rabassut…Uf! quins nervis.

    Finalment va arribar el dia! Però primer, abans de presentar-nos, ens van ensenyar una foto seva mida carnet on sols podíem veure-li la cara:

    Quina cosa tan preciosa. Era ros, amb els ulls clars, cara rodona i amb un posat seriós, semblava que estigués fent el somicó. De seguida, però, ens el van portar a la sala on l’estàvem esperant amb el seu pare: es va  quedar molt sorprès, però de mica en mica va agafar confiança i es va posar a jugar amb nosaltres.

    Aquell nen menut i primet, de cabell ros i llis com cordes, de pell blanca i fràgil, de cara rodona i ulls verdosos i ametllats, amb les galtones molsudes i  una boca petita que gairebé sempre somreia mostrant-se ple de felicitat… era el nostre fill!

    Elisabet

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles