RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • En Miquel

    miquel

    Fotos de Pere Formiguera publicades
    com a portada
    del diari Ara del 10-11-2013
     

    Em va impactar, la primera vegada que vaig entrar a l’estudi d’en Miquel. Era una habitació relativament petita amb una finestra des d’on es veia una posta de sol esplèndida sobre el Ter, el pont nou, el pont vell, tot el bosc de ribera i, al defora, una terrassa plena de geranis que cuidava curosament la Montserrat, la seva dona. A les parets de l’habitació hi havia estants, que anaven de terra fins al sostre, plens de llibres curosament col·locats, els lloms dels quals coincidien mil·limètricament -no n’hi havia cap que sobresortís ni més ni menys que els altres-. A més, crec recordar que estaven col·locats per mides i per tons cromàtics.

    En Miquel era un home d’edat avançada, estava assegut a la seva cadira de rodes davant d’una taula més aviat menuda situada en un racó de l’habitació. Damunt la taula només hi tenia una llibreta relligada, una goma d’esborrar, un llapis i un “trempallapis”, com deia ell. En Miquel estava abocat cap endavant, totalment absort en la seva escriptura. Dibuixava el traç de cada lletra de manera lenta i precisa, talment com l’orfebre que treballa en una magnífica joia minúscula.

    Quan es va adonar de la nostra presència, va alçar la mirada per damunt de les petites ulleres que portava pràcticament al final del nas i ens va reconèixer a l’acte. Instantàniament va emetre una càlida rialla acompanyada d’un so gutural, tot deixant veure les seves blanques i grosses dents.

    Els seus moviments eren lents, la mateixa malaltia que l’havia prostrat a la cadira de rodes l’impedia de moure’s àgilment i de parlar amb normalitat. La seva veu era molt fluixeta i, francament, entendre’l era complicat fins que no s’hi estava una mica avesat.

    En Miquel anava vestit amb un jersei negre de coll alt, uns pantalons foscos i unes sabates pulcrament enllustrades. Portava el cap rapat i anava molt ben afaitat. Tenia les celles poblades, uns ulls rodons serens i molt vius, el nas més aviat gros i els llavis gruixuts. Realment era un home molt elegant malgrat la seva edat i malaltia.

     

    Ricard Jordà Roig

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles