RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d¡ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    Ja a l’habitació, estirada sobre el seu llit, pensa i s’imagina com seria la seva vida amb uns pares separats. Creu que com l’Olga, el pare la portarà al cinema cada setmana i que com la mare de l’Aida, cada setmana tindrà una peça nova de roba per estrenar.

    Mentrestant, al saló, els pares parlen sobre com li poden fer entendre que això que viu a l’escola està lluny d’estar dins de la “normalitat” que ella busca. Així doncs, decideixen anar a parlar amb ella i mostrar-li les parts negatives de tenir uns pares separats.

    Els pares, després de la xerrada marxen sense gaire èxit de l’habitació de la seva filla, no han aconseguit fer-li entendre allò que ells tenien en ment.  Serà a l’hora de sopar quan, amb l’ajuda d’una amiga de pares separats, la filla entendrà la gran sort que té de tenir uns pares que encara estan junts.

    Mireia Serrano

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició