RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar,  el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d¡ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    “És clar la vida de les noies que tenen els pares separats és més divertida, ara amb el pare, ara amb la mare, tenen vacances dobles, que trien sempre elles, i tenen regals dobles tant pel sant i aniversari com per Nadal i Reis. Semblen molt felices, però això és al començament, després d’un quant temps tot es torna complicat i problemàtic, i difícil de solucionar, perquè per fer feliç algun dels dos sempre queda malament amb l’altre”.

    El pare li explica la realitat i li fa veure que encara que a ella li sembli que ser “normal” és molt excitant, a la llarga viure la vida que porta actualment resulta més fàcil i amb menys problemes.

    Montse Vendrell

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició