RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Reescrivint Calders: Invasió subtil

    A l’hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

     A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

    Mentre esperàvem que el cambrer ens servís el primer plat, ell em va preguntar si venia molt sovint a aquest Hostal, amb un català perfecte; pel seu accent mai hauria imaginat que era japonès, tot el contrari, per la manera d’expressar-se semblava com si el català fos la seva llengua materna.

    Després de mantenir una conversa molt agradable amb ell durant tot el sopar jo estava molt encuriosit pel seu aspecte físic i pel seu accent català i la seva parla tan correcta, i vaig començar a fer-li tot tipus de preguntes, fins que vaig aconseguir treure’n l’entrellat: la seva mare era catalana!

    Ell, quan es va acabar les postres, sense compliments em digué “Bona Nit” i marxà a la seva habitació.

    Montse Font

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles