RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Ensurt

    M’esperava a l’estació per agafar el bus de les nou del matí. Aquella hora ja feia molta calor encara que fos un dia de finals de juny en què generalment el termòmetre no sol enfilar-se tant. Quan vaig arribar-hi ja hi havia tot una cua força llarga de gent que també s’esperava per agafar aquell bus, cosa que em va fer témer que de seguida estaria ple i no podria pujar-hi. Això em suposaria haver d’esperar al de les deu i, per tant, ja no arribaria a temps per assistir a la conferència del catedràtic d’economia, el senyor Santiago Niño Becerra, que tenia lloc a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona.

    Em va anar molt just però vaig poder agafar el de les nou. Al seient del costat hi tenia una senyora de mitjana edat amb qui vaig encetar una conversa. Entre d’altres coses em va dir que era vigatana i que treballava com a geòloga en una empresa de Barcelona que es dedica a fer estudis dels terrenys on hi ha un projecte de construcció de pantans i embassaments. Jo li vaig explicar una mica la meva vida, a què em dedicava i el perquè havia agafat aquell bus.

    Quan li vaig dir que vivia a Sant Quirze va posar cara de sorpresa i durant uns moments hi va haver un silenci, com si no sabés com continuar. Vaig ser jo qui va pronunciar les següents paraules: “i doncs? que passa alguna cosa?”. Ella em va dir: “ja veig que no n’estàs al cas”. Llavors m’ho va explicar. Resulta que l’empresa on treballava estava fent un estudi precisament de la Vall del Bisaura perquè s’havia aprovat un projecte per fer-hi un pantà. Això afectava els municipis de Montesquiu i Sant Quirze els habitants dels quals haurien de marxar de casa seva i traslladar-se en una altra població. Aquella notícia em va deixar tan trasbalsada que ja no vaig poder obrir més la boca. Ella tampoc gosava dir-me res. Al cap d’un quart d’hora escàs el bus va arribar a Sant Andreu i va fer la primera parada. Amb un to fluixet em va dir “adéu” i va baixar.

    Segurament que la conferència va ser molt interessant. Dic això perquè no vaig poder pensar en res més que en la conversa mantinguda amb la senyora del bus. Quan vaig arribar a casa i els vaig explicar el que m’havia dit es varen posar tots a riure i em varen dir: “que no saps quin dia és avui?”. Era el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents.

    Anna Vilargonter

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

microrelat