RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • No sóc poruga

    Sóc filla d’un poble de muntanya, estimo i conec la natura i no sóc gens poruga ni espantadissa. Passo moltes nits sola a casa ja que el meu company viatja sovint i hi estic molt acostumada.

    Al principi de viure a Sta. Eulàlia vaig començar a relacionar-me amb els pocs veïns que tinc al voltant i un dia en Quim, el veí de just al davant de casa meva, em va dir:

     -No pateixis Elisabet! Si mai necessites res no dubtis a venir a casa; sovint me’n vaig a dormir tard!

     I vet aquí que un dia de setembre, com moltes d’altres nits que  estava sola, trastejava per casa i vaig baixar al garatge per engegar la rentadora. Anava tota decidida cap a dalt quan em vaig adonar que al mig del garatge hi havia una cosa enrotllada … M’hi vaig apropar per poder observar-ho millor i  quina va ser la meva sorpresa: hi havia una serp! Estava ben enrotllada sobre sí mateixa i ben quieta;  Déu n’hi do si n’era de grossa!

    Amb la vista vaig buscar pel meu voltant  algun  estri per poder-la fer fora  o inclús matar-la, però estava tan espantada que no podia ni pensar.

    Aleshores me’n vaig recordar de  les paraules del Quim i vaig sortir escopetejada de casa per anar-li a demanar ajuda. Quan va baixar a obrir-me la porta i li vaig explicar quina classe d’intrusa tenia al garatge, em sembla que estava més espantat ell que jo. Em va dir:

     -Ja vinc, vaig a canviar-me i a buscar una pala.

     Va sortir amb una enorme pala a la mà i calcat amb unes botes de pescar. Tots dos vam entrar a casa a poc a poc, sense fer soroll. Ell anava al davant amb les mans alçades subjectant la pala; jo anava al seu darrere, ben a prop d’ell. Tot plegat semblava ben bé una escena d’una pel·lícula de terror.

    Quan va veure la serp va deixar a anar una exclamació de sorpresa:

     -Carai! Sembla un escurçó! És molt gran! Deu haver sortit dels camps que tens a davant de casa i ha entrat per sota la porta del garatge buscant la frescor. Li donaré un bon cop de pala i la deixaré ben estabornida.

     Però la serp en rebre el cop es va començar a moure amb rapidesa pel garatge, en Quim la perseguia a cop de pala i jo cridava com una boja. Finalment  va aconseguir matar-la.

     A partir d’aquell dia ja no puc afirmar que no sóc gens poruga ni espantadissa i en Quim no m’ha tornar a oferir la seva ajuda.

     Elisabet Rodellas

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles