RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El vell i el mar

     

    El mar és ple, però jo em passo dies

    omplint-lo de mirada.

    Cal saber-ho fer:

    que mai no se n’adoni, com si no el tinguessis

    i el seu saber-se dur i compacte, ric

    com la balena, que tot d’una en surt

    i que amb un cop de cua els pescadors afona.

    No, que romangui llis, indiferent

    a la teva enyorança, a la teva recança.

    Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.

    Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.

     

    JOAN VINYOLI

    Del recull Domini màgic, 1984

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició