RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per octubre, 2014

  • La coherència textual

     

    Perquè un text tingui unitat semàntica i comunicativa, cal seleccionar i organitzar la informació rellevant per oferir-la estructurada en apartats, seguint un ordre lògic.

    És important escollir la informació segons els propòsits de l’emissor, els coneixements previs del receptor, el tipus de missatge…

    Cal presentar la informació de manera clara i ordenada, segons l’estructura del text i la seva finalitat. Sense contradir-se.

    Cal desenvolupar correctament el tema, de manera que s’avanci amb informació nova (progressió temàtica), i alhora fer que els enunciats  vagin reforçant les informacions donades.

    Recordeu que un text és coherent si adopta una estructura comprensible i no cau en contradiccions. Aquests són, resumidament, els passos que heu de tenir en compte:

     

    1. Organitzar la informació.
    2. Construir una estructura clara.
    3. Evitar repeticions excessives.
    4. Fer progressar la informació.
    5. No caure en contradiccions.

     

    Per fer exercicis i saber-ne més, cliqueu aquí

     

     

    Share

    Article complet

  • ‘Lo’ com a article neutre

     

    images6

     

     

    La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. Només és adequat com a article masculí singular (en la varietat nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de verb, van comprar-lo).

    En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. En cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

    Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconegueu la funció que du a terme en cada context  i que tingueu en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

    Solucionar aquests ‘LO’  a vegades no és fàcil perquè estem molt influïts per l’ús del LO castellà. La majoria de vegades intentem substituir-lo per un simple ‘el que’ i la frase queda estranya i molt poc genuïna (encara que ens pugui semblar que sona bé).  Amb això vull dir que tenim formes per expressar abstracció, intensificació, inconcreció, etc., o tenim locucions concretes que s’aparten de la simple traducció de LO per ‘el que’.

    Alguns dels exemples que presenten més dubtes són exemples de LO+ adjectiu (intensificatiu) i LO + adverbi , que no són solucionables amb un simple ‘el que’.

    Mireu-vos aquests quadres:

    Forma incorrecta Formes adequades Exemple d’error Possibles solucions
    LO + que el que / això que / allò que Digues lo que saps Digues el que /allò que saps
    LO + adjectiu qualificatiu Com, que, si, allò que Lo lleig que ésLo trist que és

    Lo autèntic que és

    (expressen intensitat)

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Com de lleig (trist, autèntic) és /Si n’és de lleig (trist, autèntic) / que lleig /trist, autèntic) que és… / 

     

    Aquí no és bona l’opció de corregir-ho per ‘el que’  ni ‘allò que’ ja que les frases perden el sentit d’intensificació que tenen.

     

     

    Lo autèntic és millor Allò (que és) autèntic és millor
    LO + participi el que, allò, allò que Lo ditLo ocorregut El que ha ditEl que ha ocorregut /allò ocorregut
    LO + adverbi Tan, tant, com, que… Lo bé que t’expliques Com de bé t’expliques / Que bé t’expliques
    AL + més (menys) + adverbi (compte! Ha de ser un adverbi i no un adjectiu!) Lo més aviat possibleLo més a prop que puguis Al més aviat possible / Tan aviat com puguis / Com més aviat millor (aquestes dues últimes més genuïnes)Al més a prop que puguis / Tan a prop com puguis / Com més a prop millor (aquestes dues últimes més genuïnes)
    AL + millor (pitjor, màxim, mínim) Lo millor que puguis Al millor que puguis  / Tan bé com puguis

    Altres casos:

    Lo en una frase feta o locució

    incorrecte

    correcte

    *per lo menys
    *per lo tant
    *a lo millor
    *per lo general

    almenys, si més no…
    per tant…
    potser, a la millor…
    en general, generalment

    Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.

    Per saber-ne més i fer pràctica, feu clic a l’apartat dedicat al LO neutre d’ aquí.

    Share

    Article complet

  • Possessius, quantitatius i indefinits

     

    Observacions dels possessius:

    ____________________________________________________

    S’ha d’evitar labús de possessius en aquelles frases en què no són necessaris. De fet,  a vegades simplement s’han d’eliminar, a vegades s’han de substituir per una oració de relatiu o per un pronom personal i a vegades s’ha de canviar l’estructura de la frase. Malgrat això, no s’han d’eliminar si són necessaris per entendre la frase.

    – Dóna’m la mà [i no pas la teva mà].

    – El conseller presenta la dimissió [i no pas  la seva dimissió].

    -El museu obre les portes  [i no pas les seves portes].

    – …del material didàctic concret de l’assignatura i del material que hi ha / hi va associat [i no pas seu material associat].

    – Havia començat estudis de teologia, que li van despertar l’interès per la natura [i no pas van despertar el seu interès].

    – Ens mostra les possibilitats que té la xarxa per a conèixer bé la llengua i millorar-ne l’ús [i no pas millorar el seu ús].

    – …la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llençat quan fugien [i no pas en la seva fugida].

     

    Observacions dels quantitatius:

    ____________________________________________________

     

    a)      Bastant té una forma femenina (bastanta).

    L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Exemples:

    Té bastant paper.
    Hi ha bastanta roba.
    A l’armari, hi té bastants jerseis.
    Hi caben bastantes persones. 

    Convé aclarir, però, que quan les formes bastant i bastants van seguides de la preposició de tant poden ser masculines com femenines. Per tant, bastant de i bastants de poden no fer la concordança amb el nom en femení:

    Hi ha bastant de paperassa o Hi ha bastanta de paperassa
    Tenen bastants de llibretes o Tenen bastantes de llibretes

     

     

    b)       Força, massa i prou són INVARIABLES

    Exemple:

    Tinc massa deutes / No tinc prou diners / Tinc força diners

    c)       En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de ‘poc’ és ‘gaire i no pas ‘molt o ‘massa’

    Exemples:

    No tinc gaire temps (I NO: ‘No tinc massa temps’ o ‘No tinc molt temps’)

    Se n’aniria sense gaires contemplacions (I NO: ‘Se n’aniria sense masses contemplacions)

    Que trigaran gaire? (I NO: Que trigaran molt?’)

     

    Observacions dels indefinits:

    ____________________________________________________

     

    a)       El mot qualsevol fa el plural qualssevol i no pas qualsevols.

    b)       La forma mateix no s’usa com a pronom per evitar repeticions.

    Per exemple, la frase “va entrar a la cuina i va mirar tots els racons de la mateixa no és una frase correcta perquè ‘mateix’ no pot ser mai pronom. Cal dir “va entrar a la cuina i en va mirar tots els racons (o altres solucions)

    Llegiu-vos el bocí de llengua dedicat a ‘mateix‘.

     

    c)       Cal evitar el castellanisme ‘algo

    d)      Cal evitar el mot vàrios com a determinador. Cal fer servir alguns, uns quants, diversos, diferents.etc.)      Cal evitar el castellanisme ‘els demés i ’demés’ (traducció de ‘demàs’). Cal fer servir els altres, la resta, els restants

     

    Per saber-ne més, cliqueu aquí.

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició