Tavertet és un petit municipi situat a la comarca d’Osona. Geogràficament el trobem envoltat pel Collsacabra i les Guilleries. És un poble petit amb cases i carrers empedrats, on el món rural antic i les noves cases edificades comparteixen el mateix entorn.
Passejar pels seus carrers, sentir el silenci, veure com la boira s’aixeca i marxa t’aporta tranquil•litat. Si segueixes caminant i enfiles el carrer de Sau trobaràs un camí per on vorejar els cingles. És una ruta no apta per a persones amb vertigen, ja que hi ha trossos del camí força compromesos, on es camina arran de cingle o es salten petites esquerdes. El camí voreja els cingles i cada vegada s’apropa més al pantà de Sau.
El camí és ample i poc frondós. A la llunyania pots veure el pantà i el reflex de la cinglera roja i blanca, tot i que el color que hi predomina és el verd del bosc frondós estès per tota la vall. Si el temps acompanya, pots observar com els voltors sobrevolen les cingleres; fins i tot, si volen molt a prop, podràs sentir com les seves ales tallen el vent.
Camí enllà, en direcció al Puig de la Força, el sender es fa més estret i es camina arran de cinglera passant per les baumes, on la sensació d’altitud i de vertigen s’incrementen. És en aquest punt on pots admirar la bellesa del paisatge: els cingles, el pantà, les muntanyes i turons. El sender s’enfila carena amunt i et porta al Puig de la Força, però tal com el nom indica, cal força, sobretot psicològica, per arribar al punt més allunyat. Per travessar, cal agafar-se a una arrel d’arbre. Aquesta està col•locada en una esquerda entre roca i roca i ens ajudarà a arribar al punt més panoràmic de tota la cinglera.
El Puig de la Força és un pic rocós des del qual pots admirar els cingles, les valls, la vegetació i el cel. Entre les carenes, les roques i els arbres s’hi amaguen llegendes de bandolers i es torna a sentir el nom d’en Serrallonga.
Irene Gutiérrez Castillo
1 comentari
Antoni
26 maig 15
14:29 #
Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí,
ja m´agradaria, encara que per diferents motius no ho faré.
L´espai és fantàstic, fins i tot quan hi penso, encara sembla que sento l’olor dels pins que es sent de bon mati barrejat amb el de la terra humida.