RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Terra de cingles

    DSC_0147

    Tavertet és un petit municipi situat a la comarca d’Osona. Geogràficament el trobem envoltat pel Collsacabra i les Guilleries. És un poble petit amb cases i carrers empedrats, on el món rural antic i les noves cases edificades comparteixen el mateix entorn.

    Passejar pels seus carrers, sentir el silenci, veure com la boira s’aixeca i marxa t’aporta tranquil•litat. Si segueixes caminant i enfiles el carrer de Sau trobaràs un camí per on vorejar els cingles. És una ruta no apta per a persones amb vertigen, ja que hi ha trossos del camí força compromesos, on es camina arran de cingle o es salten petites esquerdes. El camí voreja els cingles i cada vegada s’apropa més al pantà de Sau.

    El camí és ample i poc frondós. A la llunyania pots veure el pantà i el reflex de la cinglera roja i blanca, tot i que el color que hi predomina és el verd del bosc frondós estès per tota la vall. Si el temps acompanya, pots observar com els voltors sobrevolen les cingleres; fins i tot, si volen molt a prop, podràs sentir com les seves ales tallen el vent.

    Camí enllà, en direcció al Puig de la Força, el sender es fa més estret i es camina arran de cinglera passant per les baumes, on la sensació d’altitud i de vertigen s’incrementen. És en aquest punt on pots admirar la bellesa del paisatge: els cingles, el pantà, les muntanyes i turons. El sender s’enfila carena amunt i et porta al Puig de la Força, però tal com el nom indica, cal força, sobretot psicològica, per arribar al punt més allunyat. Per travessar, cal agafar-se a una arrel d’arbre. Aquesta està col•locada en una esquerda entre roca i roca i ens ajudarà a arribar al punt més panoràmic de tota la cinglera.

    El Puig de la Força és un pic rocós des del qual pots admirar els cingles, les valls, la vegetació i el cel. Entre les carenes, les roques i els arbres s’hi amaguen llegendes de bandolers i es torna a sentir el nom d’en Serrallonga.

    Irene Gutiérrez Castillo

1 comentari

  1. Antoni

    26 maig 15
    14:29 #

    Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí,
    ja m´agradaria, encara que per diferents motius no ho faré.
    L´espai és fantàstic, fins i tot quan hi penso, encara sembla que sento l’olor dels pins que es sent de bon mati barrejat amb el de la terra humida.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició