RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Anècdota real

    Tinc la gran sort de treballar en una de les feines que més em cridava l’atenció de petit, la de policia. Aquesta feina m’ha fet passar molts bons moments i, per tant, tinc moltes anècdotes.
    Recordo un dia, ja fa uns anys, que em trobava patrullant juntament amb un meu company de nom José Luís. Ens van requerir des d’un domicili ja que entre el veïns hi havia un petit problema i no s’acabaven de posar d’acord.

    Un cop vam poder parlar amb les parts i la situació estava tranquil·la, una de les parts només feia que explicar-li el problema al meu company José Luís. El cas era que cada cop que el veí es dirigia cap al meu company li deia “Pepe Luís” en comptes del seu nom.

    El veí no parava de dirigir-se cap al meu company amb el nom equivocat fins que aquest li va dir: “Perdoni senyor, no em digui més Pepe Luís”. El veí seguidament li va demanar disculpes i li va dir: “Disculpi, disculpi! Senyor Pepe Luís”.

    Finalment vam finalitzar el servei i no hi va haver manera de fer-li entendre al veí que el meu company no es deia Pepe Luís. El veí es va pensar en tot moment que el company estava ofès per no dir-li “Senyor” davant el seu nom.

     
    Francesc

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició