El cap de setmana passat vam marxar al Priorat a descobrir el paisatge de tardor, i per descomptat, una colla de cellers petits, amb uns vins, caves i olis exquisits.
La veritat és que ens ho vàrem passar molt bé. Érem quatre matrimonis molt ben avinguts. El cas és que un d’aquests matrimonis va heretar una casa a Falset i ens hi va convidar el cap de setmana. Per cert, una casa de poble molt bonica, d’aquestes que quan entres t’hi sents molt a gust i recollit, tot i que és una casa de tres plantes molt gran, amb un jardinet que antigament era l’hort.
A nosaltres i a una altra parella ens va tocar dormir a la tercera planta. Les habitacions eren amples i espaioses, molt acollidores. La distribució del replà era un repartidor amb les dues habitacions i unes escales petites per anar al lavabo i seguidament l’escala principal amb un secreter antic de decoració per omplir el racó.
Tot organitzat. La primera activitat va ser visita guiada al celler de Falset, amb cata de vermut i vins. Amb aquestes que ja se’ns hi va fer l’hora de dinar. Els amics ja tenien la taula reservada en un restaurant de Porreres, a set km de Falset. El plat estrella del restaurant és la vedella de la iaia amb bolets i salsa d’avellanes, ah! I acompanyada d’un bon vi del Priorat. Després de dinar vam continuar visitant poblets i vinyes, i tot d’una ja ens havia passat el dia molt ràpidament.
Doncs bé, com que els nostres amics són molt bons amfitrions ens van oferir un sopar fantàstic de peix regat amb diferents vins i caves. Però el meu estómac no podia ni menjar ni beure més, perquè estava a punt d’explotar.
No sabeu com vaig patir amb l’olor de les gambes, els llagostins i les cloïsses amb all i julivert, i a més a més, vinga omplir la copa de vi. Jo, dissimuladament, anava substituint el vi per l’aigua, i feia veure que em menjava els llagostins, però els pelava i se’ls menjava el meu marit. En resum, que no vaig sopar i em vaig beure un litre d’aigua. Per tant, a l’hora de dormir tenia la bufeta tan plena que em vaig haver de llevar dos cops a la nit a fer pipí.
El primer cop, vaig obrir el llum i vaig sentir una veu que deia:
-Que passa res? -la veïna de l’habitació del costat.
-No, no, tinc un pipí -vaig contestar jo.
-Val, bona nit -va contestar ella.
Però al cap de dues hores, més pipí. Vaig pensar que aquest cop no encendria el llum per no despertar la veïna, tot perfecte. La veritat, no vaig tirar la cadena per no fer soroll, vaig baixar els tres graons, però amb la mala sort que a l’últim em vaig entrebancar i per no caure vaig posar les mans al secreter i després a la barana de l’escala. Per tant, es va sentir un patatxap que tothom va obrir els llums i corrents a l’escala a veure què havia passat, què era aquest soroll.
-Res, res -vaig dir.
-Un altre cop? -la veïna va dir.
Així doncs, quan tingueu pipí no dubteu d’obrir els llums, perquè igualment les coses que no volem que se sàpiguen, la gent igualment les acaba sabent.
Xon
Cap comentari